• Fomentar la cohesió i el sentiment de comunitat entre els catalans residents a l'Argentina.
• Brindar un espai físic i virtual on els catalans puguin reunir-se, compartir experiències i celebrar les seves tradicions.
• Organitzar esdeveniments i activitats que fomentin la interacció entre els membres de la comunitat.
• Ser una institució de referència en la promoció de la cultura catalana a l'Argentina que, mantenint vives les tradicions, s'adapta i evoluciona de manera moderna i d'acord amb els nous paradigmes de la relació entre ambdós països.
En 1886, es va fundar el Centri Català (Centre Català) a Buenos Aires, en resposta a la iniciativa d'una part de la col·lectivitat catalana resident a la ciutat. L'objectiu del Centre Català era mantenir viu el sentiment i l'esperit català a l'Argentina, a més d'ampliar els interessos socials i econòmics de les regions espanyoles d'origen català. Al llarg de la seva història, el Centri Català va adquirir la propietat de l'edifici que actualment alberga la seu del Casal de Catalunya. Aquest procés va incloure la inauguració d'un nou edifici en 1891 i l'adquisició de terrenys addicionals en 1909. Durant la dictadura del general Primo de Rivera en 1927, el Centri Català es va convertir en l'únic propietari de l'edifici, que avui dia és conegut com el Casal de Catalunya.
La història del Casal de Catalunya reflecteix la importància de preservar i promoure la identitat catalana a l'Argentina. El Centri Català va jugar un paper destacat en la vida social i cultural de la comunitat catalana. No obstant això, en 1908, un grup de socis disconformes amb l'actitud del Centre enfront de les reivindicacions catalanistes va decidir escindir-se i formar el Casal Català. Finalment, en 1941, totes dues institucions van decidir unir-se i formar l'actual Casal de Catalunya de Buenos Aires, posant fi a les seves diferències.